Mòbils a les aules

Veiem com moltes escoles prohibeixen que els nens duguin mòbils a les aules. Considero, al igual que molts professionals del món de l'educació, que la prohibició perquè sí no és gens efectiva. S'hauria d'entendre que cada any que passa nens de menor edat ja tenen al seu poder aquests aparells, que fan servir com a reproductors musicals, càmera de fotos, de vídeo, a més a més de les funcions principals d'un telèfon (trucar i enviar missatges). Hauríem d'incentivar i fomentar el bon ús d'aquestes eines, i no pas prohibir-les perquè sí. Prohibint-les no evitarem que certs energumens gravin gamberrades, o els hi soni el telèfon a classe ( al tutor tampoc li ha de sonar, ni als pares en una reunió d'empresa) Hem de saber educar entre tots a les noves generacions i, entendre la societat que han nascut.

Valors i contravalors

Quins són els nostres objectius com a futurs mestres envers els alumnes?
Fent un repàs a tots els professors que he tingut (i tinc) em pregunto quins serien els seus objectius en la meva educació. Tots som diferents, per tant, no hi ha un model de mestre a seguir, però per sobre de tot en aquest curt espai de temps a la facultat moltes són les persones que ens han remarcat la importància que tindrem nosaltres el dia de demà amb els nens que estiguin al nostre càrrec.

Una d'aquestes persones és Francesc Torralba, que el passat dia 15 de desembre ens va oferir una conferència a l'auditori de la facultat.

Considero interessant aquest autor per tots els aspectes de la vida quotidiana que arriba a tocar en les seves obres. En moltes d’elles ens fa reflexionar i intentar aprendre com adquirir bones conductes i valors per al dia a dia. Ser millors persones ens ajudarà a viure en un món millor on sapiguem superar les pròpies adversitats i les que ens plantegen els demès. Hauríem de tenir tots com a objectiu comú lluitar per una societat respectuosa entre tots els seus integrants

En la conferència ens va parlar sobre la porositat dels infants. Com a futurs mestres hem de calar en els alumnes que tinguem.

Torralba ens va remarcar la importància dels valors en la societat d'avui en dia. Els mestres hem de transmetre o despertar en els alumnes uns valors correctes per a la seva vida. A mode de metàfora ens va il·lustrar aquest concepte dient: "en cada infant hi ha una llavor que hem de regar adequadament, nosaltres no la posem pas dins de l'alumne"

Per tant, és important desenvolupar talent i valors, ja que aquests són intangibles i cohesionen. Els valors no només són importants en la vida personal, sinó també en organitzacions (en col·lectius). Ens condueixen doncs cap a l'èxit i ens permeten evitar problemes.

Els valors els reconeixem quan no els tenim. Això no vol dir que hi pugui haver absència de valors en una persona. Existeixen els contravalors, com la soledat, que pot ser buscada o forçada.

Tenim 3 obstacles (segons Torralba) a priori per transmetre i desenvolupar valors en els nostres alumnes:

1. Interferències de l'entorn escolar (dificultat exògena)
2. Educadors. (dificultat endògena) hem de fer autocrítica, accentuar lo positiu i canalitzar aspectes negatius.
3. Receptor oposa obstacles. (jo vull ser jo). Negació a tot el que se li diu. Vulguer-se reivindicar com a persona, ja que entén que nosaltres som d'una altra generació i no el comprenem pas.

Futurs mestres: analògics o digitals?

En referència a la noticia publicada en el diari "El País"(clica per veure-la) el passat dia 01/12/2008, on tracta la importància que haurien de tenir les noves tecnologies, no només en les escoles, sinó com a matèria en les facultats de magisteri de tot el país.

L'article remarca que les noves tecnologies estan arribant a les aules, però que els professors no les dominen, o no tenen molt interès en aplicar-les. Així doncs, en la formació de futurs mestres s'està resolent això? aquesta es la principal qüestió que se'ns planteja en l'article.

Si mirem la nostra facultat, estic bastant d'acord amb el que exposa Jordi Adell, docent i director del Centre d'Educació i Noves Tecnologies de la Universitat Jaume I de Castelló. "Las nuevas tecnologías son una anécdota en los actuales planes de estudio; tenemos una asignatura que araña la superficie mientras que el resto se imparte de manera bastante tradicional".
Pocs són els professors que en fan ús en les seves assignatures.

En ntae se'ns mostren un seguit d'eines que podrem utilitzar com a futurs mestres, però les sabrem aplicar correctament? Se'ns parla de noves metodologies d'ensenyament, però molts són els professors que segueixen impartint any darrere any els mateixos conceptes i d'una forma transmisionista. On l'aplicació de noves tecnologies recau únicament en mostrar un power point i llegir-lo pas per pas.

Amb això no vull dir que les Tic siguin la panacea en l'educació, com diu Javier Paricio: "Las tecnologías como herramienta de reflexión son de un valor tremendo, pero creo que es un error pensar que tienen valor y suponen una mejora por sí mismas". "Se apostará por integrarlas en las didácticas específicas, en el diseño de las actividades de aprendizaje, en las metodologías docentes. Para enseñar mejor matemáticas, música, lengua, historia".

Així doncs, suposo que és molt aviat per aventurar-me a opinar i pensar si sabrem utilitzar correctament les Tic en l'edudació, no com a una simple eina sinó com un instrument pedagògic útil pels nostres alumnes. Com diu en l'article Ángel García del Dujo, director de la Universidad de Salamanca: "Es pasar de ver las tecnologías como simples instrumentos a verlas como formas de generar espacios de acción educativa"

Tot professor deu pensar que són necessàries més hores per la seva assignatura, em plantejo doncs una qüestió relacionada amb l'article: serien necessàries més hores i l'execució de projectes interdisciplinaris on s'apliquessin les Tic? o per contra, al pertànyer a una generació on a priori ja dominem més les noves tecnologies (ni que sigui a mode d'oci, msn, facebooks...) ja salvem el problema que viuen moltes escoles i facultats en l'actualitat?
Suposo que si un professor desenvolupa bé la seva assignatura i matèria la resta d'equip docent el deu prendre com a referent i se li donarà en el pla d'estudis la importància que es mereix.

Noves tecnologies a l'aula i centres escolars

En els temps que vivim és lògic pensar i entendre que la incorporació de nous sistemes tecnològics a les aules és algo que en un espai curt-mitjà de temps veurem incrementar.
Actualment ja són algunes les escoles que utilitzen pda's per passar llista i que automàticament, s'informa als pares del alumnat absent, via sms (missatge de mòbil) pràcticament a temps real.
Són aquestes mesures que substituiran a la tradicional llista, o firma de l'alumne en la mateixa. Alguns instituts estan pensant en implantar el control dactilar en l'alumnat. Per així evitar que uns alumnes firmin pels que no han anat a classe, o per portar un control rigorós de qui entra i quan al centre escolar.

Altres centres han incorporat les càmeres de vídeo com a sistema de vigilància (segons estudis, són menys de 10), prefereixen invertir en aquests costosos sistemes que no pas reparar els desperfectes ocasionats pels alumnes conflictius. No obstant, hi ha escoles que s'han desdit d'aquestes iniciatives com remarca l'article del País del 7 de novembre, (clica per veure artícle). Aquests sistemes creen conflictes alumnat-centre, ja que molts alumnes senten que se'ls viola la intimitat. (Recordo que al meu institut es varen treure les portes dels lavavos, per tal de controlar que feia l'alumnat)
Però en altres casos, ha sigut un mètode eficaç per abolir els conflictes i problemàtiques generades per alguns sectors i, l'aprovació del sistema ha sigut recolsada tant pel centre com per tots els pares.

Així doncs, acabarem amb càmeres dins les classes per què els pares puguin veure a temps real que fa el seu fill, i a la vegada, controlar la feina de leducador/a?
Viurem tots en un "gran hermano" educatiu on perdrem el dret a la intimitat?

La Viquipèdia, la informació a la xarxa i el copiar/enganxar

El treball consisteix en com trobar la informació a la xarxa i com evitar que els nens utilitzin el "copiar/enganxar". M'agradaria resaltar alguns conceptes o idees que estem descobrint en l'elaboració d'aquest treball, ja que ens poden ser molt útils el dia de demà en l'aula.

Algunes reflexions i preguntes que ens hauríem de fer sobre aquest tema:

1. Preparem als alumnes per la societat que els toca viure?
2. Continuem fent recerca d'informació en una sola font quan hi ha milers a l'abast? Donem un sentit útil i didàctic a Youtube's, messengers i metroflogs?
3. Continuem veient l'escola com una realitat tancada entre quatre parets desconnectada del món? Aprofitem les noves plataformes per millorar la didàctica i l'educació? Qui és el protagonista, el mestre o l'alumne? Eduquem als alumnes de forma que tinguin criteri alhora de afrontar-se als treball?
4. Sobre com els professors plantegen els treballs. Font: Perez, A. Blocseducació.

També hem aprofundit en les wikis, en elles fem possible la interacció dels verbs: ajudar-aprendre-compartir.
Segons Jordi Vivancos Martí al seu bloc (http://ticotac.blogspot.com/2007/05/pedagogia-dels-wikis.html). Un wiki és un entorn hipertext col·laboratiu, que permet l'edició immediata de contingut web des del propi navegador, gràcies a una gran simplicitat d'ús. Les característiques dels wikis, posen en qüestió la noció clàssica d'autoria d'una obra, atès que el contingut és dinàmic i generat per la comunitat. Un dels principals reptes d'aquesta desintermediació en l'edició, és el de la validesa i control de qualitat del contingut.

No vull pas exposar tot el contingut teòric del treball, doncs ja el passarem degudament quant toqui a la resta de companys o donarem el link del document de googledocs que estem elaborant.
Simplement volia recalcar la importància que tenen en l'actualitat en el món de l'educació les wikis (amb la wikipèdia com a gran referent i font d'informació que tothom coneix) i la formulació de premisses correctes alhora de fer treballs.

El meu primer Jclic

Clica aquí per veure el meu primer Jclic!

El quotidià acaba amb l'excepcionalitat

Exercici fet a classe en els primers dies de curs (30/09/08) i que no sé perquè no havia publicat en una entrada del bloc. L'exercici el vaig fer juntament amb el meu company de classe, Franc Mir, i consistia en veure un vídeo que tractava de com realitzar un treball de recerca, gravant i enregistrant tots els passos de l'experiment químic i posteriorment exposar-ho en una pàgina web.
El video corresponent el podem veure al següent enllaç del tv3.cat/videos

L'activitat que ens mostraven era el següent:

• Nom de la experiència: Treball de recerca
• Escola privada o pública : Pública, l'IES Emperador Carles (Barcelona)
• Nivell educatiu: 2n de Batxillerat
• Descriu molt breument l’objectiu principal de l’experiència: L'objectiu principal del treball de recerca i concretament d'aquest treball que acabem d'observar és posar en pràctica les teories de física i química estudiades i assolides a classe, a més de l'investigació personal realitzada per l'alumne. També forma part de l'objectiu del treball enregistrar aquestes pràctiques en un DVD i publicar-les a una pàgina web perquè quedi constància del seu treball i tothom pugui veure el seu experiment de forma detallada i tantes vegades com faci falta.
• Es pot aplicar a algun altre nivell educatiu? Per què?: Considerem que no es podria aplicar a nivells educatius de primària ni d'educació secundària obligatòria ja que s'han de tenir unes nocions teòriques i pràctiques sobre la matèria de física i química. A la vegada per poder portar a terme l'enregistrament, muntatge del DVD i publicació d'una pàgina web s'han de tenir uns coneixement bàsics sobre els programes a utilitzar i una relació i familiarització amb les noves tecnologies, les quals entenem que fins al batxillerat encara no tenim del tot assolides.
• Quin programari s’utilitza? Fes una llista: Pinacle Studio, per realització i muntatge del DVD, i Dreamweaver per construir la pàgina web.
• Quina és la seqüència didàctica: Entenem que primerament s'han d'aprendre i tenir molts clars els conceptes de física i química per tal de poder realitzar l'experiment d'una manera satisfactòria. A continuació s'ha de triar el tema, és a dir, l'experiment que volem realitzar i realitzar-lo d'una manera segura aplicant les teories estudiades i/o investigades mentres alhora ho estàs gravant amb una càmara de video. Seguidament s'ha de muntar el video perquè tot quedi ordenat i els passos ben clars. Després es construeix i es programa una pàgina web i per últim es pública el vídeo a la pàgina corresponent.

Penjar una presentació feta en Power Point

A molts de nosaltres segurament no ens suposarà gaire dificultat publicar una presentació en power point a internet, per tal de que pugui ser visualitzada per molta més gent i la podem agregar per exemple al nostre blog. Però per si algun company desconeixia aquesta opció o va una mica despistat exposaré els passos bàsics a seguir.
A mi em va picar la curiositat per saber com funcionava, i he de dir, que el procediment és bastant similar a quant pengem un vídeo a youtube o un cançó en algun portal d'àudio.
Els passos a seguir són aquets:

• Tenir acabat i guardat el power point.

• Entrar a la pàgina slideshare.net allí, ens registrarem com a usuaris i ja podrem procedir a pujar arxius
• Els formats que accepta són:
  Presentacions: ppt, pps & pot (PowerPoint), pdf, odp (OpenOffice).
  Documents: doc, rtf, xls (MSOffice), odt & ods (OpenOffice) & pdf.
• Amb un tamany màxim de 100 mb.
• Un cop haguem seleccionat l'arxiu, descriurem i escollirem si volem que sigui de caràcter públic, privat o per a usuaris que nosaltres seleccionem.
• Publiquem i obtindrem així el codi embed que ens permetrà copiaro en una entrada del blog per exemple.

El googledocs també ens permet publicar presentacions en diapositives.

Aquí mostro l'arxiu que vaig penjar de la presentació del treball en grup de Tice, sobre el pedagog Ferrer i Guàrdia

Francesc Ferrer Guardia

View SlideShare presentation or Upload your own.

Tasca sobre la conferència de l'Anna Pérez

Conferència on varem assistir el passat dimecres 12 a l'auditori de la facultat.

L'Anna Perez és professora en l'escola Drassanes de Barcelona. Allí desenvolupa una gran tasca en l'àmbit de les noves tecnologies i l'educació. En els seus projectes va més enllà i passa a veure les noves tecnologies com a simples instruments a veure-las com a formes de generar espais d'acció educativa.

La conferenciant ens va parlar en primer lloc de la web 2.0:
Web es un medi relativament jove i en constant evolució. En poc temps hem passat d'una web estàtica, on l'usuari tenia un paper merament passiu, d'observador (web 1.0) a una web dinàmica, col·laborativa i participativa, on els usuaris es converteixen en protagonistes actius, creant continguts, opinant, relacionant-se. Aquesta nova web s'anomena web 2.0 o web social.

S'estableixen xarxes entre usuaris, medis, serveis i eines. On la clau és la participació, tothom pot interactuar. El desenvolupament i evolució d'eines com blogs, wikis o foros ens permeten als usuaris accedir i participar d'una forma més senzilla a continguts o espais web. La complexitat tècnica d'aquestes eines és transparent per l'usuari, que aquest, simplement es pot centrar en l'edició de continguts.

A quants més usuaris participin en l'edició de continguts, més ric serà aquest nou entorn web. Hem de tenir en compte que ara mateix tot pot estar en la red i, que la informació ja no està tan sols en els centres formatius, sinó que està a fora. Per tant, hem de saber buscar-la i fer-ne un bon ús, ja que és més important entendre alguna cosa que poder accedir a totes les coses.

L'Anna va remarcar molt la idea de compartir, de trencar murs i barreres pre-establertes. La base de l'educació ha de ser compartir. El bloc d'una escola és una porta oberta al món, els treballs i projectes no es queden dins de l'escola, sinó que pares, mares, veïns, tothom pot veure i felicitar la feina feta dels nens i educadors.
En aquest sentit farem xarxa, multiplicarem la importància de les tasques fetes.

Tanmateix, i seguint amb el tema dels blocs, aquests ens poden ajudar a ordenar les nostres pròpies idees i continguts. A la vegada que posem a disposició de qui ho vulgui les nostres opinions, articles, vídeos o projectes elaborats i entre tots així fem més gran la xarxa.
I no només compartir amb aquelles persones del mateix sector o generació, l'Anna va remarcar la idea de que un bloc ha de sobrepassar barreres d'edat, sexe, condició social, escola, barri o ciutat. Projectes on col·laborin més d'una escola, amb nens de diferents edats i que els mateixos alumnes i/o pares puguin comentar el treball realitzat adquireix molta més importància que el mural penjat dins de l'aula.

Com a futurs mestres preparem als alumnes per la societat en la que viuen? En l'actualitat els alumnes són del s.XXI, els professors del s.XX i les escoles del s.XIX Així doncs és lògic pensar que amb nosaltres s'unificaran els llenguatges alumne-professor i, no hi haurà excusa per no emprar les noves tecnologies en el desenvolupament de projectes amb premisses concretes per fer, pensar, relacionar, crear..

Tan mateix no cal tenir un domini absolut de les eines tecnològiques, segons l'Anna, és molt més important tenir bones iniciatives per a dur a terme projectes amb els nens, que no pas dominar a la perfecció un programa. Com he dit al principi, l'objectiu ha de ser crear espais d'acció educativa on tothom hi participi, tingui l'edat que tingui.

Pràctica Vídeo

Pràctica obligatòria de classe que consistia en la gravació i muntatge d'un petit curt (no superior a 3minuts) on s'intentés expressar alguna emoció o sentiment.



Els passos seguits varen ser els següents:

1. Un cop varem tenir tot el vídeo gravat ens vam dirigir a la sala de muntatge, allà utilitzant el PinacleStudio vam capturar en l'ordinador el que teníem en la cinta miniDV.
2. Crear una carpeta on desàrem tot el projecte i arxius d'àudio i imatge necessaris a l'hora de muntar el vídeo.
   
3. Un cop ho vam tenir tot capturat vam procedir a seleccionar les escenes bones i muntar-les segons el guió establert prèviament.
4. Posar títols de crèdit al final que apareguin de la part inferior de la pantalla i també col·locar el títol del vídeo al inici d'aquest.
5. Posar l'àudio en la pista corresponent i efectes sonors. Retocant si calia les curves de volum i duració.
6. Posar efectes de transició entre algunes escenes.
7. Finalment, exportar el projecte en el format desitjat pensant per a on tenia que ser reproduit, en aquest cas el portal youtube, per així tenir en compte la grandària i qualitat final de l'arxiu. Vam seleccionar el format Windows Media en qualitat alta (Grandària 720x576, a 25 fps (frames per segon o imatges per segon que es voran) 48 khz en àudio (no perdem qualitat) i comprimit en relació al pes inicial del vídeo (format dv) per tal d'assolir una relació d'uns 10mb per cada minut de vídeo.
   
8. Penjar-ho al portal Youtube i publicar-ho en una entrada del bloc copiant el codi embed.

*Vàrem tenir alguns problemes en els dies de muntatge, i per falta de temps no vam poder esbrinar perquè l'àudio desapareix i retorna cap al final. Recordar a tothom que guardin sempre les captures de vídeo en la mateixa carpeta que el projecte, això els permetrà no perdre feina ja feta.

Quina mena de mestres volem ser?

Escolteu l'àudio i desprès penseu si aquest voldríeu ser vosaltres d'aquí 4 anys...

En referència a un dels temes que hem parlat avui a classe de seminari m'agradaria que tots els que ens estem formant com a mestres ens preguntéssim el mateix que ens hem preguntat nosaltres aquest matí:

• on estic ara com a mestre?

• on m'agradaria arribar?

Molt resumidament hem parlat en termes de pedagogia i dels diferents enfocaments que tenim en l'educació:

1. Transició: Mestre com a subjecte actiu, alumnes com a passiu. Passar del mestre a l'alumne el coneixement.
2. Transacció: interacció on els alumnes son protagonistes del seu procés educatiu. Treball grupal.
3. Transformació: Motivar als alumnes a volguer aprendre, a que surtin diferents a com han entrat, a que canviïn la seva manera de pensar i veure el món.

Posteriorment ens plantejarem el mètode a seguir i com volem portar a la pràctica la teoria.

Síndrome del emperador

Noticia publicada el 27 d'octubre en el diari El País, amb el titular: "Quédense con mi hijo" (clicar en el titular per visualitzar la noticia)

On ens parla dels problemes que tenen alguns pares amb el comportament dels seus fills.

El síndrome del emperador consisteix en un comportament tirà del jove, fins el punt d'agredir físicament a la família. I això afecta a tota classe de famílies, no nomes a les des-estructurades. Molts casos provenen de famílies estructurades que tenen cobertes les necessitats bàsiques. Els pares que pateixen aquestes situacions no son permissius o negligents, "s'han ocupat dels seus fills, però altra qüestió és si podrien haver-ho fet millor " comenta el psicòleg i criminalista Vicente Garrido.

En l'article, Javier Urra (psicòleg de la fiscalia de Madrid i autor de l'obra "el pequeño dictador") diu què el que canvia al ésser humà és l'educació, sobre tot en els primers anys.

"Al ésser humà se l'hi han de posar límits" explica la psicòloga Paola González, segons ella no és que els adolescents estiguin sobre protegits, sinó que estan sobrerrepresentats en el grup social i se'ls deixa actuar com adults sense ser-ho. Aquesta permissibilitat a la llarga acaba perjudicant. Aquests nois i noies han de tenir una referència clara d'autoritat.
González també comenta que la família és una unitat de sociabilització que necessita mantenir uns rols i que aquests no es poden perdre.

Donem la culpa a la televisió. Qui forma part del medi televisiu i dels mitjans de comunicació dona la culpa a l'educació que reben els joves a casa i a l'escola. L'escola diu que ja fa més del que hauria de fer, i els pares donen la culpa a la societat, a l'escola i que és molt dur pujar una família en els temps que corren.

Reflexionem-hi siusplau...

Si ens anem passa'n la responsabilitat d'un canto a l'altre solucionarem aquests casos? resoldrem el problema? o hauríem de cooperar tots junts per un projecte comú, pot ser una mica utòpic, és cert, però lluitar per una societat millor on no existeixin aquests casos de síndromes d'emperador, gent mal educada, persones que només pensen en elles i el seu interès i no miren ni els que tenen al seu costat vivint en el mateix sostre, no hauria de ser tasca de tots?

Lògicament, com diu l'article, en les primeres etapes de l'infant és on recau d'importància d'una bonda educació, i per tant, els pares són els primers que haurien d'estar conscienciats de que impartir una correcta educació i portar pel bon camí als seus fills no serà només beneficiós pel seu nucli familiar, sinó que ho serà per a tots.

Va de mestres

Aprofitant que recentment hem realitzat la lectura del llibre de Cela, J. i Palou, J. (2007) va de mestres. Barcelona, Testimonis.

M'agradaria fer una petita reflexió comentant un dels capítols del llibre: "ordinadors a l'aula...i una bona falda"

El capítol ens parla a grans trets de que a l'escola hem d'ensenyar a buscar informació a través d'internet, hem d'ensenyar a elaborar treballs i a presentar-los utilitzant els recursos més avançats. El cas és que, des d'un punt de vista educatiu, "a nosaltres no ens preocupa tant saber què hem de fer amb les tecnologies de la informació, sinó saber què ens fan a nosaltres aquestes tecnologies".

Quines rutines es modifiquen? quins sabers caduquen?Podem esdevenir indigents telemàtics?
D'aquí s'extreu una gran reflexió dirigida cap els mestres: Si els mestres no dibuixem de manera clara quins són els veritables fonaments de l'acte educatiu, és molt probable que la imparable onada de la tecnologia ens porti a oblidar que és més important entendre alguna cosa que poder accedir a totes les coses.

"Les màquines mai substituiran la nostra feina de mestres, tal com nosaltres l'entenem. Bàsicament perquè les màquines per perfectes que siguin no tenen falda. La màquina no dona suport a l'alumne quan aquest aprèn. Nosaltres sempre estarem al costat dels nostres alumnes i no els deixarem a la cuneta de la vida".
"Si hi ha algun mestre que creu que pot ser substituït per una màquina, doncs aquest mestre ha de ser substituït per una màquina; entre altres coses, perquè a tots ens resultaria més econòmic".

Si algú no creu que la feina de mestre consisteix en educar a persones a ser persones, on el veritable acte educatiu no pot indicar mai quina es la meta que ha d’assolir l’altre, l’únic que pot fer és ensenyar-lo a viatjar.

Pràctica imatge digital

Pràctica referent a la passada classe de dimarts 14 d'octubre. En la qual vam veure els principis bàsics del tractament digital de imatges i les seves propietats. L'exercici consisteix en agafar una fotografia d'Internet, comprovar quines son les seves característiques (quant ocupa, quant pesa, a quina resolució la tenim i en quin format).
A partir d'aquí em de generar dues imatges:

La primera escapçant part de la fotografia sense modificar la seva resolució. La guardem en format jpg i comprovarem que variant la seva grandària però sense tocar la seva resolució ha disminuït el seu pes.

La segona part consisteix en escalar la fotografia original. Disminuint la grandària proporcionalment (amplada i alçada mantenen la mateixa relació inicial) comprovarem que disminueix el seu pes considerablement.


foto original

grandària:607 x 605
pes:81,8kb
format: jpg
resolució: 72ppp

foto escapçada

grandària: 601x307
pes: 42,8kb
format: jpg
resolució: 72ppp

foto escalada

grandària: 200x199
pes: 26,4kb
format: jpg
resolució: 72ppp

Pràctica audio digital

En referència a la sessió de dimecres 15 d'octubre on varem treballar amb l'àudio digital i les seves característiques bàsiques he realitzat la següent pràctica:

track original:


pràctica:


Pasos realitzats:

• 1-Agafar el track original i seleccionar 1 minut i mig de cançó.
• 2-Col·locar un fade-in al inici i un fade-out al final (augment i disminució del volum progressiu respectivament).
• 3-Afegir 3 talls de veu en pistes diferents, el primer al inici del mix, el segon al final i el tercer al minut 0:22.
• 4-Seleccionar la part de la pista de l'àudio original que coincideix amb els talls de veu i utilitzant la línia de volum, disminuir el volum fent una curva perquè no es sobreposin els talls de veu amb la música.
  
• 5-Aplicar un efecte de reverb als talls de veu. (aquest efecte és una espècie d'envolvent del só, semblant a un eco)
• 6-Guardar el projecte.
• 7-Exportar el projecte a una arxiu mp3.
• 8-Buscar un "site" en internet on ens permetin pujar l'arxiu mp3.
• 9-Copiar el codi embed que ens genera en aquest cas la pàgina goear.com, i enganxar-lo en l'entrada del nostre bloc.
  

Pàgines on publicar el nostre mp3:
goear.com
esnips.com

Imatge digital

En referència al temari treballat avui a classe em vist que una imatge digital es aquella que es composa en una àrea rectangular a partir d’una matriu de punts anomenats píxels. També hi ha imatges vectorials que són aquelles que la imatge està composada per vector creats a partir de parelles de punts.
Les característiques principals de la imatge digital són:

• La grandària. Que fa referència a la quantitat de píxels que té la imatge i normalment és mesura amb la quantitat de píxels horitzontals multiplicats per la quantitat de píxels vertical que té.

• El pes, que és el que ocupa la imatge en memòria i és mesura en Bytes o algun dels seus múltiples.

• La profunditat de color que fa referència al nombre màxim de colors que pot arribar a tenir la imatge.

• La resolució, que és la relació entre el nombre de píxels i l’espai físic que ocupa. Es mesura, normalment, en píxels per polsada (ppp). Aquesta mesura està condicionada a les possibilitats del propi medi físic.

Altre aspecte a tenir en compte es en quin format guardarem la nostra imatge digital. Podem escollir entre una llarga llista de formats, però tots ells ens ofereixen possibilitats diferents.
Els mes emprats i coneguts son el:

• .jpg: formats comprimit en el que es perd qualitat segons opcions escollides.

• .tiff: utilitzat en tots els gràfics de impremta.

• .bmp: permet aplicar compressió a la imatge sense perdre qualitat.

• .gif: utilitzat molt en web ja que te un format de 8 bits amb un màxim de 256 colors i possibilitat d'animar a traves de frames.

(Adjunto un enllaç on es mostra tota una llista de formats i les seves característiques principals: llistat)

Per poder treballar amb imatges digitals necessitem programari especial, ja sigui per a retocar aspectes bàsics de la fotografia (grandària, resolució, profunditat de color o pes) com per a retocar o crear noves composicions. A classe treballarem amb el GIMP, però existeixen altres programes més potents com és el Adobe Photoshop, utilitzat per la majoria de professionals que es dediquen al grafisme o la fotografia.

Diferències bàsiques entre el GIMP i el Photoshop? Doncs en primer lloc el GIMP és un software lliure i gratuït, el programa d'Adobe no ho és. Això ja ens permet que molts més usuaris puguin accedir a provar aquest programa sense haver de comprar o piratejar el Photoshop.
A nivell de qualitat m'atreviria a dir (tot i que desconec bastant el GIMP) que el Photoshop és bastant superior i potent quant parlem d'editar i manipular imatges, sobretot perquè Photoshop permet treballar amb el sistema CMYK (cian, magenta, yellow y black) o el que es el mateix, la quatricomia (preparar imatges per a impremta). El Gimp només treballa amb el sistema RGB (red, green, blue) creació de colors en termes de intensitat a partir dels 3 colors llum bàsics.
Si comparem la usabilitat i la interfície podríem considerar que son bastants semblants, però a nivell personal, al estar molt més acostumat al Photoshop, trobo que es molt més clara i fàcil. (Cada document que obres amb el gimp comporta obrir una finestra nova en l'escriptori, photoshop permet treballar en un mateix espai).

Tanmateix el GIMP es un programa bastant avançat, i aquest factor, juntament a la seva gratuïtat el converteixen en una bona alternativa per editar fotografies per a un usuari de nivell mig o mig-avançat.


Podem descarregar-nos gratuïtament el GIMP en aquest enllaç: softcatala.org

No nomes del google podem aconseguir imatges , aquí deixo uns quants enllaços de bancs d'imatges gratuïts:
gettyimages
dreamstime
corbis
buy digital images
pixel perfect digital
free images

Capítol 1 "Nuevas tecnologías aplicadas a la educación"

Aquesta entrada fa referència a la classe de la setmana passada on varem comentar el capítol 1 del llibre de Cabero Almenara,J., & Alonso García, C.M. (2007). "Nuevas tecnologías aplicadas a la educación".
Aquest capítol tracta bàsicament de la societat actual en relació a les noves tecnologies i punts de relació amb l'educació. El principi de partida seria que cal conèixer una mica més la societat en la que vivim i com les “noves” tecnologies influeixen i li donen forma per a poder-les utilitzar millor en els contextos d’ensenyament-aprenentatge.

Per no fer un resum més, he trobat visitant els blogs dels meus companys, un de prou clar que m'ha semblat prou ilustrador per introduir el tema que jo vull tractar.
El bloc visitat es d'en Manu Navas i ens parla en la seva entrada d'una petita definició de la societat avui en dia i la relació que tenim amb les Tic, característiques de la societat de la informació, mites, característiques de les NNTT i possibilitats d'aquestes.

M'agradaria aprofundir sobre un dels mites. El mite de la interactivitat.
Segons el llibre, la realitat és que existeig menys interactivitat en les TIC de la que ens volen fer creure i vendre a través de la indústria. Moltes vegades l'única interactivitat que se'ns permet, és el moviment que realitzem amb el dit al pulsar sobre un dels botons del ratolí o del teclat.

És cert que els entonrs que creen les noves tecnologies ens permeten interaccionar, tan amb els materials, com amb el professor o alumnes. Però després, la realitat és que el comportament dels alumnes en aquests entorns, consiteix en imprimir els fitxers i situar-los de forma pasiva davant dels materials.

Aixçi doncs interpretem que hi ha un desfaçament entre les noves tecnologies i la forma que tenim d-interaccionar amb elles. Us recomano que visiteu la següent pàgina:
http://www.dontclick.it/ Voreu que estem molt acostumats a fer servir el ratolí d"una determinada forma i que si algun dia la interactivitat amb la pantalla arriba a ser digital o òptica no sé fins a quin punt ens hi podrem adaptar.

Un altre aspecte a destacar de la lectura és la relació entre les Tic i l'educació. M'agradaria il·lustrar aquest tema amb una part de la ponència de Carles Navales a lescola de disseny ESDi a Sabadell el 22 doctubre de 2003.

"Quisiera que todos entendiésemos que no se trata de poner ordenadores para enseñar a navegar por Internet o utilizar las herramientas informáticas, si no que debemos utilizar estas herramientas informáticas para cambiar absolutamente el proceso educativo. Sirva como ejemplo de lo que intento decirles, y de la imperiosa necesidad de reformar el proceso educativo, un hecho del que no somos suficientemente conscientes y que muy a menudo me gusta recordar. Si mi abuelo, cuando iba a la escuela, se hubiera quedado dormido y se hubiese despertado cien años después, en el mismo lugar y en la misma escuela, probablemente no notaría ninguna diferencia. Continuaría viendo los mismos, o parecidos, pupitres y mesas, continuaría viendo la negra pizarra en la pared, continuaría respirando el olor del polvillo de la tiza. Si resultase que el hecho de quedarse cien años dormido no le hubiese pasado cuando estaba en la escuela, sino cuando estaba en la fábrica, el taller, la oficina, o el salón de la casa, al despertarse cien años después probablemente sufriría un colapso por no saber dónde estaba y no reconocer nada de lo que le rodease.

Cómo es posible que estos cambios tan importantes no hayan llegado al sistema educativo? Realmente el nuevo modelo social exige cambiar el modelo educativo por un nuevo modelo de aprendizaje de acuerdo con los requisitos de la nueva era que recién empezamos.Por lo tanto, cuando hablamos de cultura digital desde la perspectiva de la incorporación de herramientas debemos hacerlo desde la óptica personal, profesional y de la formación, pero sin que ello nos haga olvidar los aspectos asociados a la comunicación."

Bé doncs, crec que il·lustra perfectament la realitat d'avui en dia.

Publicar un video d'internet en una entrada del blog

Mirant les opcions que ofereix el blog podem trobar en la pestanya "redactar" opcions com escollir tipografia, negreta, cursiva, color del text, crear un vincle, alineació del text (esquerra, centrat, dreta o justificat) llista numerada, llista per punts, us de cometes, corrector ortogràfic, afegir una fotografia o afegir un vídeo.

Bé doncs, m'he fixat que les opcions de foto i vídeo serveixen en el cas de la fotografia, per adjuntar al nostre text una fotografia ja guardada en el nostre disc dur (o disc extern com podria ser un pendrive) o mostrar una fotografia ja existent en Internet indicant la seva URL on es troba.
Però en el cas del vídeo únicament podem adjuntar un vídeo ja guardat en el nostre disc dur. Ara bé, si volem mostrar un vídeo situat per exemple en un dels portals més famosos de la xarxa com és youtube , tenim tres opcions:

• la primera i més coneguda per a tothom: copiar íntegrament la url on està situat el vídeo i crear un enllaç.

• La segona, incloure un gadget de vídeos que inclourà una barra de vídeos de clips de YouTube i Google Video perquè així els lectors ho vegin sense sortir de la pàgina.

• La tercera manera, i al meu entendre molt més còmoda perquè et permet visualitzar en la mateixa entrada del blog el vídeo, consisteix en situar-se en la pestanya edició html i allí copiar el codi que t'ofereix youtube en l'apartat Embed (just a sota d'on ens mostra la url). L'etiqueta embed és aquella que és fa servir per insertar arxius de vídeo.
  

No cal tenir grans nocions de programació en html per fer servir aquesta etiqueta, simplement un cop tinguem tot el text escrit ens dirigim a la pestanya edició html, copiem el codi embed del vídeo i l'enganxem íntegrament.
Veureu com en la pestanya d'edició en html surten moltes més etiquetes entre el nostre text, aquestes fan referencia a modificacions que hi hem aplicat des de la pestanya redactar (com negreta, cursiva, canvi de color... etc)

Com a exemple posaré un vídeo de la Blanquerna del curs passat trobat en el portal youtube:




Espero haver ajudat algú que desconegues aquesta possibilitat en la creació i disseny d'entrades del seu blog. Entre tots crec que podem anar ampliant els nostres coneixement ja sigui en les noves tecnologies com en altres camps i matèries.

Presentació

Aprofito la primera entrada per saludar i presentar-me a tots aquells que han sentit curiositat per entrar en el meu blog personal de l'assignatura Noves Tecnologies Aplicades a l'Educació.
Em dic Pau, tinc 24 anys i soc de la Floresta, població molt propera a Sant Cugat del Vallès (podríem dir que "vivo al otro lado de la montaña")

Com molts de vosaltres m'agrada l'esport, sobretot el futbol sala en que a part de jugar en soc entrenador d'equips alevins i benjamins. Si tinc més temps lliure intento nadar o realitzar alguna altra activitat.

Mica en mica ja ens anirem coneixent, però espero aprofitar al màxim aquests 3 anys amb tots vosaltres!