Síndrome del emperador

Noticia publicada el 27 d'octubre en el diari El País, amb el titular: "Quédense con mi hijo" (clicar en el titular per visualitzar la noticia)

On ens parla dels problemes que tenen alguns pares amb el comportament dels seus fills.

El síndrome del emperador consisteix en un comportament tirà del jove, fins el punt d'agredir físicament a la família. I això afecta a tota classe de famílies, no nomes a les des-estructurades. Molts casos provenen de famílies estructurades que tenen cobertes les necessitats bàsiques. Els pares que pateixen aquestes situacions no son permissius o negligents, "s'han ocupat dels seus fills, però altra qüestió és si podrien haver-ho fet millor " comenta el psicòleg i criminalista Vicente Garrido.

En l'article, Javier Urra (psicòleg de la fiscalia de Madrid i autor de l'obra "el pequeño dictador") diu què el que canvia al ésser humà és l'educació, sobre tot en els primers anys.

"Al ésser humà se l'hi han de posar límits" explica la psicòloga Paola González, segons ella no és que els adolescents estiguin sobre protegits, sinó que estan sobrerrepresentats en el grup social i se'ls deixa actuar com adults sense ser-ho. Aquesta permissibilitat a la llarga acaba perjudicant. Aquests nois i noies han de tenir una referència clara d'autoritat.
González també comenta que la família és una unitat de sociabilització que necessita mantenir uns rols i que aquests no es poden perdre.

Donem la culpa a la televisió. Qui forma part del medi televisiu i dels mitjans de comunicació dona la culpa a l'educació que reben els joves a casa i a l'escola. L'escola diu que ja fa més del que hauria de fer, i els pares donen la culpa a la societat, a l'escola i que és molt dur pujar una família en els temps que corren.

Reflexionem-hi siusplau...

Si ens anem passa'n la responsabilitat d'un canto a l'altre solucionarem aquests casos? resoldrem el problema? o hauríem de cooperar tots junts per un projecte comú, pot ser una mica utòpic, és cert, però lluitar per una societat millor on no existeixin aquests casos de síndromes d'emperador, gent mal educada, persones que només pensen en elles i el seu interès i no miren ni els que tenen al seu costat vivint en el mateix sostre, no hauria de ser tasca de tots?

Lògicament, com diu l'article, en les primeres etapes de l'infant és on recau d'importància d'una bonda educació, i per tant, els pares són els primers que haurien d'estar conscienciats de que impartir una correcta educació i portar pel bon camí als seus fills no serà només beneficiós pel seu nucli familiar, sinó que ho serà per a tots.

Va de mestres

Aprofitant que recentment hem realitzat la lectura del llibre de Cela, J. i Palou, J. (2007) va de mestres. Barcelona, Testimonis.

M'agradaria fer una petita reflexió comentant un dels capítols del llibre: "ordinadors a l'aula...i una bona falda"

El capítol ens parla a grans trets de que a l'escola hem d'ensenyar a buscar informació a través d'internet, hem d'ensenyar a elaborar treballs i a presentar-los utilitzant els recursos més avançats. El cas és que, des d'un punt de vista educatiu, "a nosaltres no ens preocupa tant saber què hem de fer amb les tecnologies de la informació, sinó saber què ens fan a nosaltres aquestes tecnologies".

Quines rutines es modifiquen? quins sabers caduquen?Podem esdevenir indigents telemàtics?
D'aquí s'extreu una gran reflexió dirigida cap els mestres: Si els mestres no dibuixem de manera clara quins són els veritables fonaments de l'acte educatiu, és molt probable que la imparable onada de la tecnologia ens porti a oblidar que és més important entendre alguna cosa que poder accedir a totes les coses.

"Les màquines mai substituiran la nostra feina de mestres, tal com nosaltres l'entenem. Bàsicament perquè les màquines per perfectes que siguin no tenen falda. La màquina no dona suport a l'alumne quan aquest aprèn. Nosaltres sempre estarem al costat dels nostres alumnes i no els deixarem a la cuneta de la vida".
"Si hi ha algun mestre que creu que pot ser substituït per una màquina, doncs aquest mestre ha de ser substituït per una màquina; entre altres coses, perquè a tots ens resultaria més econòmic".

Si algú no creu que la feina de mestre consisteix en educar a persones a ser persones, on el veritable acte educatiu no pot indicar mai quina es la meta que ha d’assolir l’altre, l’únic que pot fer és ensenyar-lo a viatjar.

Pràctica imatge digital

Pràctica referent a la passada classe de dimarts 14 d'octubre. En la qual vam veure els principis bàsics del tractament digital de imatges i les seves propietats. L'exercici consisteix en agafar una fotografia d'Internet, comprovar quines son les seves característiques (quant ocupa, quant pesa, a quina resolució la tenim i en quin format).
A partir d'aquí em de generar dues imatges:

La primera escapçant part de la fotografia sense modificar la seva resolució. La guardem en format jpg i comprovarem que variant la seva grandària però sense tocar la seva resolució ha disminuït el seu pes.

La segona part consisteix en escalar la fotografia original. Disminuint la grandària proporcionalment (amplada i alçada mantenen la mateixa relació inicial) comprovarem que disminueix el seu pes considerablement.


foto original

grandària:607 x 605
pes:81,8kb
format: jpg
resolució: 72ppp

foto escapçada

grandària: 601x307
pes: 42,8kb
format: jpg
resolució: 72ppp

foto escalada

grandària: 200x199
pes: 26,4kb
format: jpg
resolució: 72ppp

Pràctica audio digital

En referència a la sessió de dimecres 15 d'octubre on varem treballar amb l'àudio digital i les seves característiques bàsiques he realitzat la següent pràctica:

track original:


pràctica:


Pasos realitzats:

• 1-Agafar el track original i seleccionar 1 minut i mig de cançó.
• 2-Col·locar un fade-in al inici i un fade-out al final (augment i disminució del volum progressiu respectivament).
• 3-Afegir 3 talls de veu en pistes diferents, el primer al inici del mix, el segon al final i el tercer al minut 0:22.
• 4-Seleccionar la part de la pista de l'àudio original que coincideix amb els talls de veu i utilitzant la línia de volum, disminuir el volum fent una curva perquè no es sobreposin els talls de veu amb la música.
  
• 5-Aplicar un efecte de reverb als talls de veu. (aquest efecte és una espècie d'envolvent del só, semblant a un eco)
• 6-Guardar el projecte.
• 7-Exportar el projecte a una arxiu mp3.
• 8-Buscar un "site" en internet on ens permetin pujar l'arxiu mp3.
• 9-Copiar el codi embed que ens genera en aquest cas la pàgina goear.com, i enganxar-lo en l'entrada del nostre bloc.
  

Pàgines on publicar el nostre mp3:
goear.com
esnips.com

Imatge digital

En referència al temari treballat avui a classe em vist que una imatge digital es aquella que es composa en una àrea rectangular a partir d’una matriu de punts anomenats píxels. També hi ha imatges vectorials que són aquelles que la imatge està composada per vector creats a partir de parelles de punts.
Les característiques principals de la imatge digital són:

• La grandària. Que fa referència a la quantitat de píxels que té la imatge i normalment és mesura amb la quantitat de píxels horitzontals multiplicats per la quantitat de píxels vertical que té.

• El pes, que és el que ocupa la imatge en memòria i és mesura en Bytes o algun dels seus múltiples.

• La profunditat de color que fa referència al nombre màxim de colors que pot arribar a tenir la imatge.

• La resolució, que és la relació entre el nombre de píxels i l’espai físic que ocupa. Es mesura, normalment, en píxels per polsada (ppp). Aquesta mesura està condicionada a les possibilitats del propi medi físic.

Altre aspecte a tenir en compte es en quin format guardarem la nostra imatge digital. Podem escollir entre una llarga llista de formats, però tots ells ens ofereixen possibilitats diferents.
Els mes emprats i coneguts son el:

• .jpg: formats comprimit en el que es perd qualitat segons opcions escollides.

• .tiff: utilitzat en tots els gràfics de impremta.

• .bmp: permet aplicar compressió a la imatge sense perdre qualitat.

• .gif: utilitzat molt en web ja que te un format de 8 bits amb un màxim de 256 colors i possibilitat d'animar a traves de frames.

(Adjunto un enllaç on es mostra tota una llista de formats i les seves característiques principals: llistat)

Per poder treballar amb imatges digitals necessitem programari especial, ja sigui per a retocar aspectes bàsics de la fotografia (grandària, resolució, profunditat de color o pes) com per a retocar o crear noves composicions. A classe treballarem amb el GIMP, però existeixen altres programes més potents com és el Adobe Photoshop, utilitzat per la majoria de professionals que es dediquen al grafisme o la fotografia.

Diferències bàsiques entre el GIMP i el Photoshop? Doncs en primer lloc el GIMP és un software lliure i gratuït, el programa d'Adobe no ho és. Això ja ens permet que molts més usuaris puguin accedir a provar aquest programa sense haver de comprar o piratejar el Photoshop.
A nivell de qualitat m'atreviria a dir (tot i que desconec bastant el GIMP) que el Photoshop és bastant superior i potent quant parlem d'editar i manipular imatges, sobretot perquè Photoshop permet treballar amb el sistema CMYK (cian, magenta, yellow y black) o el que es el mateix, la quatricomia (preparar imatges per a impremta). El Gimp només treballa amb el sistema RGB (red, green, blue) creació de colors en termes de intensitat a partir dels 3 colors llum bàsics.
Si comparem la usabilitat i la interfície podríem considerar que son bastants semblants, però a nivell personal, al estar molt més acostumat al Photoshop, trobo que es molt més clara i fàcil. (Cada document que obres amb el gimp comporta obrir una finestra nova en l'escriptori, photoshop permet treballar en un mateix espai).

Tanmateix el GIMP es un programa bastant avançat, i aquest factor, juntament a la seva gratuïtat el converteixen en una bona alternativa per editar fotografies per a un usuari de nivell mig o mig-avançat.


Podem descarregar-nos gratuïtament el GIMP en aquest enllaç: softcatala.org

No nomes del google podem aconseguir imatges , aquí deixo uns quants enllaços de bancs d'imatges gratuïts:
gettyimages
dreamstime
corbis
buy digital images
pixel perfect digital
free images

Capítol 1 "Nuevas tecnologías aplicadas a la educación"

Aquesta entrada fa referència a la classe de la setmana passada on varem comentar el capítol 1 del llibre de Cabero Almenara,J., & Alonso García, C.M. (2007). "Nuevas tecnologías aplicadas a la educación".
Aquest capítol tracta bàsicament de la societat actual en relació a les noves tecnologies i punts de relació amb l'educació. El principi de partida seria que cal conèixer una mica més la societat en la que vivim i com les “noves” tecnologies influeixen i li donen forma per a poder-les utilitzar millor en els contextos d’ensenyament-aprenentatge.

Per no fer un resum més, he trobat visitant els blogs dels meus companys, un de prou clar que m'ha semblat prou ilustrador per introduir el tema que jo vull tractar.
El bloc visitat es d'en Manu Navas i ens parla en la seva entrada d'una petita definició de la societat avui en dia i la relació que tenim amb les Tic, característiques de la societat de la informació, mites, característiques de les NNTT i possibilitats d'aquestes.

M'agradaria aprofundir sobre un dels mites. El mite de la interactivitat.
Segons el llibre, la realitat és que existeig menys interactivitat en les TIC de la que ens volen fer creure i vendre a través de la indústria. Moltes vegades l'única interactivitat que se'ns permet, és el moviment que realitzem amb el dit al pulsar sobre un dels botons del ratolí o del teclat.

És cert que els entonrs que creen les noves tecnologies ens permeten interaccionar, tan amb els materials, com amb el professor o alumnes. Però després, la realitat és que el comportament dels alumnes en aquests entorns, consiteix en imprimir els fitxers i situar-los de forma pasiva davant dels materials.

Aixçi doncs interpretem que hi ha un desfaçament entre les noves tecnologies i la forma que tenim d-interaccionar amb elles. Us recomano que visiteu la següent pàgina:
http://www.dontclick.it/ Voreu que estem molt acostumats a fer servir el ratolí d"una determinada forma i que si algun dia la interactivitat amb la pantalla arriba a ser digital o òptica no sé fins a quin punt ens hi podrem adaptar.

Un altre aspecte a destacar de la lectura és la relació entre les Tic i l'educació. M'agradaria il·lustrar aquest tema amb una part de la ponència de Carles Navales a lescola de disseny ESDi a Sabadell el 22 doctubre de 2003.

"Quisiera que todos entendiésemos que no se trata de poner ordenadores para enseñar a navegar por Internet o utilizar las herramientas informáticas, si no que debemos utilizar estas herramientas informáticas para cambiar absolutamente el proceso educativo. Sirva como ejemplo de lo que intento decirles, y de la imperiosa necesidad de reformar el proceso educativo, un hecho del que no somos suficientemente conscientes y que muy a menudo me gusta recordar. Si mi abuelo, cuando iba a la escuela, se hubiera quedado dormido y se hubiese despertado cien años después, en el mismo lugar y en la misma escuela, probablemente no notaría ninguna diferencia. Continuaría viendo los mismos, o parecidos, pupitres y mesas, continuaría viendo la negra pizarra en la pared, continuaría respirando el olor del polvillo de la tiza. Si resultase que el hecho de quedarse cien años dormido no le hubiese pasado cuando estaba en la escuela, sino cuando estaba en la fábrica, el taller, la oficina, o el salón de la casa, al despertarse cien años después probablemente sufriría un colapso por no saber dónde estaba y no reconocer nada de lo que le rodease.

Cómo es posible que estos cambios tan importantes no hayan llegado al sistema educativo? Realmente el nuevo modelo social exige cambiar el modelo educativo por un nuevo modelo de aprendizaje de acuerdo con los requisitos de la nueva era que recién empezamos.Por lo tanto, cuando hablamos de cultura digital desde la perspectiva de la incorporación de herramientas debemos hacerlo desde la óptica personal, profesional y de la formación, pero sin que ello nos haga olvidar los aspectos asociados a la comunicación."

Bé doncs, crec que il·lustra perfectament la realitat d'avui en dia.

Publicar un video d'internet en una entrada del blog

Mirant les opcions que ofereix el blog podem trobar en la pestanya "redactar" opcions com escollir tipografia, negreta, cursiva, color del text, crear un vincle, alineació del text (esquerra, centrat, dreta o justificat) llista numerada, llista per punts, us de cometes, corrector ortogràfic, afegir una fotografia o afegir un vídeo.

Bé doncs, m'he fixat que les opcions de foto i vídeo serveixen en el cas de la fotografia, per adjuntar al nostre text una fotografia ja guardada en el nostre disc dur (o disc extern com podria ser un pendrive) o mostrar una fotografia ja existent en Internet indicant la seva URL on es troba.
Però en el cas del vídeo únicament podem adjuntar un vídeo ja guardat en el nostre disc dur. Ara bé, si volem mostrar un vídeo situat per exemple en un dels portals més famosos de la xarxa com és youtube , tenim tres opcions:

• la primera i més coneguda per a tothom: copiar íntegrament la url on està situat el vídeo i crear un enllaç.

• La segona, incloure un gadget de vídeos que inclourà una barra de vídeos de clips de YouTube i Google Video perquè així els lectors ho vegin sense sortir de la pàgina.

• La tercera manera, i al meu entendre molt més còmoda perquè et permet visualitzar en la mateixa entrada del blog el vídeo, consisteix en situar-se en la pestanya edició html i allí copiar el codi que t'ofereix youtube en l'apartat Embed (just a sota d'on ens mostra la url). L'etiqueta embed és aquella que és fa servir per insertar arxius de vídeo.
  

No cal tenir grans nocions de programació en html per fer servir aquesta etiqueta, simplement un cop tinguem tot el text escrit ens dirigim a la pestanya edició html, copiem el codi embed del vídeo i l'enganxem íntegrament.
Veureu com en la pestanya d'edició en html surten moltes més etiquetes entre el nostre text, aquestes fan referencia a modificacions que hi hem aplicat des de la pestanya redactar (com negreta, cursiva, canvi de color... etc)

Com a exemple posaré un vídeo de la Blanquerna del curs passat trobat en el portal youtube:




Espero haver ajudat algú que desconegues aquesta possibilitat en la creació i disseny d'entrades del seu blog. Entre tots crec que podem anar ampliant els nostres coneixement ja sigui en les noves tecnologies com en altres camps i matèries.

Presentació

Aprofito la primera entrada per saludar i presentar-me a tots aquells que han sentit curiositat per entrar en el meu blog personal de l'assignatura Noves Tecnologies Aplicades a l'Educació.
Em dic Pau, tinc 24 anys i soc de la Floresta, població molt propera a Sant Cugat del Vallès (podríem dir que "vivo al otro lado de la montaña")

Com molts de vosaltres m'agrada l'esport, sobretot el futbol sala en que a part de jugar en soc entrenador d'equips alevins i benjamins. Si tinc més temps lliure intento nadar o realitzar alguna altra activitat.

Mica en mica ja ens anirem coneixent, però espero aprofitar al màxim aquests 3 anys amb tots vosaltres!