Aquest capítol tracta bàsicament de la societat actual en relació a les noves tecnologies i punts de relació amb l'educació. El principi de partida seria que cal conèixer una mica més la societat en la que vivim i com les “noves” tecnologies influeixen i li donen forma per a poder-les utilitzar millor en els contextos d’ensenyament-aprenentatge.
Per no fer un resum més, he trobat visitant els blogs dels meus companys, un de prou clar que m'ha semblat prou ilustrador per introduir el tema que jo vull tractar.
El bloc visitat es d'en Manu Navas i ens parla en la seva entrada d'una petita definició de la societat avui en dia i la relació que tenim amb les Tic, característiques de la societat de la informació, mites, característiques de les NNTT i possibilitats d'aquestes.
M'agradaria aprofundir sobre un dels mites. El mite de la interactivitat.
Segons el llibre, la realitat és que existeig menys interactivitat en les TIC de la que ens volen fer creure i vendre a través de la indústria. Moltes vegades l'única interactivitat que se'ns permet, és el moviment que realitzem amb el dit al pulsar sobre un dels botons del ratolí o del teclat.
És cert que els entonrs que creen les noves tecnologies ens permeten interaccionar, tan amb els materials, com amb el professor o alumnes. Però després, la realitat és que el comportament dels alumnes en aquests entorns, consiteix en imprimir els fitxers i situar-los de forma pasiva davant dels materials.
Aixçi doncs interpretem que hi ha un desfaçament entre les noves tecnologies i la forma que tenim d-interaccionar amb elles. Us recomano que visiteu la següent pàgina:
http://www.dontclick.it/ Voreu que estem molt acostumats a fer servir el ratolí d"una determinada forma i que si algun dia la interactivitat amb la pantalla arriba a ser digital o òptica no sé fins a quin punt ens hi podrem adaptar.
Un altre aspecte a destacar de la lectura és la relació entre les Tic i l'educació. M'agradaria il·lustrar aquest tema amb una part de la ponència de Carles Navales a lescola de disseny ESDi a Sabadell el 22 doctubre de 2003.
"Quisiera que todos entendiésemos que no se trata de poner ordenadores para enseñar a navegar por Internet o utilizar las herramientas informáticas, si no que debemos utilizar estas herramientas informáticas para cambiar absolutamente el proceso educativo. Sirva como ejemplo de lo que intento decirles, y de la imperiosa necesidad de reformar el proceso educativo, un hecho del que no somos suficientemente conscientes y que muy a menudo me gusta recordar. Si mi abuelo, cuando iba a la escuela, se hubiera quedado dormido y se hubiese despertado cien años después, en el mismo lugar y en la misma escuela, probablemente no notaría ninguna diferencia. Continuaría viendo los mismos, o parecidos, pupitres y mesas, continuaría viendo la negra pizarra en la pared, continuaría respirando el olor del polvillo de la tiza. Si resultase que el hecho de quedarse cien años dormido no le hubiese pasado cuando estaba en la escuela, sino cuando estaba en la fábrica, el taller, la oficina, o el salón de la casa, al despertarse cien años después probablemente sufriría un colapso por no saber dónde estaba y no reconocer nada de lo que le rodease.
Cómo es posible que estos cambios tan importantes no hayan llegado al sistema educativo? Realmente el nuevo modelo social exige cambiar el modelo educativo por un nuevo modelo de aprendizaje de acuerdo con los requisitos de la nueva era que recién empezamos.Por lo tanto, cuando hablamos de cultura digital desde la perspectiva de la incorporación de herramientas debemos hacerlo desde la óptica personal, profesional y de la formación, pero sin que ello nos haga olvidar los aspectos asociados a la comunicación."
Bé doncs, crec que il·lustra perfectament la realitat d'avui en dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada