Va de mestres

Aprofitant que recentment hem realitzat la lectura del llibre de Cela, J. i Palou, J. (2007) va de mestres. Barcelona, Testimonis.

M'agradaria fer una petita reflexió comentant un dels capítols del llibre: "ordinadors a l'aula...i una bona falda"

El capítol ens parla a grans trets de que a l'escola hem d'ensenyar a buscar informació a través d'internet, hem d'ensenyar a elaborar treballs i a presentar-los utilitzant els recursos més avançats. El cas és que, des d'un punt de vista educatiu, "a nosaltres no ens preocupa tant saber què hem de fer amb les tecnologies de la informació, sinó saber què ens fan a nosaltres aquestes tecnologies".

Quines rutines es modifiquen? quins sabers caduquen?Podem esdevenir indigents telemàtics?
D'aquí s'extreu una gran reflexió dirigida cap els mestres: Si els mestres no dibuixem de manera clara quins són els veritables fonaments de l'acte educatiu, és molt probable que la imparable onada de la tecnologia ens porti a oblidar que és més important entendre alguna cosa que poder accedir a totes les coses.

"Les màquines mai substituiran la nostra feina de mestres, tal com nosaltres l'entenem. Bàsicament perquè les màquines per perfectes que siguin no tenen falda. La màquina no dona suport a l'alumne quan aquest aprèn. Nosaltres sempre estarem al costat dels nostres alumnes i no els deixarem a la cuneta de la vida".
"Si hi ha algun mestre que creu que pot ser substituït per una màquina, doncs aquest mestre ha de ser substituït per una màquina; entre altres coses, perquè a tots ens resultaria més econòmic".

Si algú no creu que la feina de mestre consisteix en educar a persones a ser persones, on el veritable acte educatiu no pot indicar mai quina es la meta que ha d’assolir l’altre, l’únic que pot fer és ensenyar-lo a viatjar.