Noticia publicada el 27 d'octubre en el diari El País, amb el titular: "Quédense con mi hijo" (clicar en el titular per visualitzar la noticia)On ens parla dels problemes que tenen alguns pares amb el comportament dels seus fills.
El síndrome del emperador consisteix en un comportament tirà del jove, fins el punt d'agredir físicament a la família. I això afecta a tota classe de famílies, no nomes a les des-estructurades. Molts casos provenen de famílies estructurades que tenen cobertes les necessitats bàsiques. Els pares que pateixen aquestes situacions no son permissius o negligents, "s'han ocupat dels seus fills, però altra qüestió és si podrien haver-ho fet millor " comenta el psicòleg i criminalista Vicente Garrido.
En l'article, Javier Urra (psicòleg de la fiscalia de Madrid i autor de l'obra "el pequeño dictador") diu què el que canvia al ésser humà és l'educació, sobre tot en els primers anys.
"Al ésser humà se l'hi han de posar límits" explica la psicòloga Paola González, segons ella no és que els adolescents estiguin sobre protegits, sinó que estan sobrerrepresentats en el grup social i se'ls deixa actuar com adults sense ser-ho. Aquesta permissibilitat a la llarga acaba perjudicant. Aquests nois i noies han de tenir una referència clara d'autoritat.
González també comenta que la família és una unitat de sociabilització que necessita mantenir uns rols i que aquests no es poden perdre.
Donem la culpa a la televisió. Qui forma part del medi televisiu i dels mitjans de comunicació dona la culpa a l'educació que reben els joves a casa i a l'escola. L'escola diu que ja fa més del que hauria de fer, i els pares donen la culpa a la societat, a l'escola i que és molt dur pujar una família en els temps que corren.
Reflexionem-hi siusplau...
Si ens anem passa'n la responsabilitat d'un canto a l'altre solucionarem aquests casos? resoldrem el problema? o hauríem de cooperar tots junts per un projecte comú, pot ser una mica utòpic, és cert, però lluitar per una societat millor on no existeixin aquests casos de síndromes d'emperador, gent mal educada, persones que només pensen en elles i el seu interès i no miren ni els que tenen al seu costat vivint en el mateix sostre, no hauria de ser tasca de tots?
Lògicament, com diu l'article, en les primeres etapes de l'infant és on recau d'importància d'una bonda educació, i per tant, els pares són els primers que haurien d'estar conscienciats de que impartir una correcta educació i portar pel bon camí als seus fills no serà només beneficiós pel seu nucli familiar, sinó que ho serà per a tots.
"Al ésser humà se l'hi han de posar límits" explica la psicòloga Paola González, segons ella no és que els adolescents estiguin sobre protegits, sinó que estan sobrerrepresentats en el grup social i se'ls deixa actuar com adults sense ser-ho. Aquesta permissibilitat a la llarga acaba perjudicant. Aquests nois i noies han de tenir una referència clara d'autoritat.
González també comenta que la família és una unitat de sociabilització que necessita mantenir uns rols i que aquests no es poden perdre.
Donem la culpa a la televisió. Qui forma part del medi televisiu i dels mitjans de comunicació dona la culpa a l'educació que reben els joves a casa i a l'escola. L'escola diu que ja fa més del que hauria de fer, i els pares donen la culpa a la societat, a l'escola i que és molt dur pujar una família en els temps que corren.
Reflexionem-hi siusplau...
Si ens anem passa'n la responsabilitat d'un canto a l'altre solucionarem aquests casos? resoldrem el problema? o hauríem de cooperar tots junts per un projecte comú, pot ser una mica utòpic, és cert, però lluitar per una societat millor on no existeixin aquests casos de síndromes d'emperador, gent mal educada, persones que només pensen en elles i el seu interès i no miren ni els que tenen al seu costat vivint en el mateix sostre, no hauria de ser tasca de tots?
Lògicament, com diu l'article, en les primeres etapes de l'infant és on recau d'importància d'una bonda educació, i per tant, els pares són els primers que haurien d'estar conscienciats de que impartir una correcta educació i portar pel bon camí als seus fills no serà només beneficiós pel seu nucli familiar, sinó que ho serà per a tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada