Mòbils a les aules

Veiem com moltes escoles prohibeixen que els nens duguin mòbils a les aules. Considero, al igual que molts professionals del món de l'educació, que la prohibició perquè sí no és gens efectiva. S'hauria d'entendre que cada any que passa nens de menor edat ja tenen al seu poder aquests aparells, que fan servir com a reproductors musicals, càmera de fotos, de vídeo, a més a més de les funcions principals d'un telèfon (trucar i enviar missatges). Hauríem d'incentivar i fomentar el bon ús d'aquestes eines, i no pas prohibir-les perquè sí. Prohibint-les no evitarem que certs energumens gravin gamberrades, o els hi soni el telèfon a classe ( al tutor tampoc li ha de sonar, ni als pares en una reunió d'empresa) Hem de saber educar entre tots a les noves generacions i, entendre la societat que han nascut.

Valors i contravalors

Quins són els nostres objectius com a futurs mestres envers els alumnes?
Fent un repàs a tots els professors que he tingut (i tinc) em pregunto quins serien els seus objectius en la meva educació. Tots som diferents, per tant, no hi ha un model de mestre a seguir, però per sobre de tot en aquest curt espai de temps a la facultat moltes són les persones que ens han remarcat la importància que tindrem nosaltres el dia de demà amb els nens que estiguin al nostre càrrec.

Una d'aquestes persones és Francesc Torralba, que el passat dia 15 de desembre ens va oferir una conferència a l'auditori de la facultat.

Considero interessant aquest autor per tots els aspectes de la vida quotidiana que arriba a tocar en les seves obres. En moltes d’elles ens fa reflexionar i intentar aprendre com adquirir bones conductes i valors per al dia a dia. Ser millors persones ens ajudarà a viure en un món millor on sapiguem superar les pròpies adversitats i les que ens plantegen els demès. Hauríem de tenir tots com a objectiu comú lluitar per una societat respectuosa entre tots els seus integrants

En la conferència ens va parlar sobre la porositat dels infants. Com a futurs mestres hem de calar en els alumnes que tinguem.

Torralba ens va remarcar la importància dels valors en la societat d'avui en dia. Els mestres hem de transmetre o despertar en els alumnes uns valors correctes per a la seva vida. A mode de metàfora ens va il·lustrar aquest concepte dient: "en cada infant hi ha una llavor que hem de regar adequadament, nosaltres no la posem pas dins de l'alumne"

Per tant, és important desenvolupar talent i valors, ja que aquests són intangibles i cohesionen. Els valors no només són importants en la vida personal, sinó també en organitzacions (en col·lectius). Ens condueixen doncs cap a l'èxit i ens permeten evitar problemes.

Els valors els reconeixem quan no els tenim. Això no vol dir que hi pugui haver absència de valors en una persona. Existeixen els contravalors, com la soledat, que pot ser buscada o forçada.

Tenim 3 obstacles (segons Torralba) a priori per transmetre i desenvolupar valors en els nostres alumnes:

1. Interferències de l'entorn escolar (dificultat exògena)
2. Educadors. (dificultat endògena) hem de fer autocrítica, accentuar lo positiu i canalitzar aspectes negatius.
3. Receptor oposa obstacles. (jo vull ser jo). Negació a tot el que se li diu. Vulguer-se reivindicar com a persona, ja que entén que nosaltres som d'una altra generació i no el comprenem pas.

Futurs mestres: analògics o digitals?

En referència a la noticia publicada en el diari "El País"(clica per veure-la) el passat dia 01/12/2008, on tracta la importància que haurien de tenir les noves tecnologies, no només en les escoles, sinó com a matèria en les facultats de magisteri de tot el país.

L'article remarca que les noves tecnologies estan arribant a les aules, però que els professors no les dominen, o no tenen molt interès en aplicar-les. Així doncs, en la formació de futurs mestres s'està resolent això? aquesta es la principal qüestió que se'ns planteja en l'article.

Si mirem la nostra facultat, estic bastant d'acord amb el que exposa Jordi Adell, docent i director del Centre d'Educació i Noves Tecnologies de la Universitat Jaume I de Castelló. "Las nuevas tecnologías son una anécdota en los actuales planes de estudio; tenemos una asignatura que araña la superficie mientras que el resto se imparte de manera bastante tradicional".
Pocs són els professors que en fan ús en les seves assignatures.

En ntae se'ns mostren un seguit d'eines que podrem utilitzar com a futurs mestres, però les sabrem aplicar correctament? Se'ns parla de noves metodologies d'ensenyament, però molts són els professors que segueixen impartint any darrere any els mateixos conceptes i d'una forma transmisionista. On l'aplicació de noves tecnologies recau únicament en mostrar un power point i llegir-lo pas per pas.

Amb això no vull dir que les Tic siguin la panacea en l'educació, com diu Javier Paricio: "Las tecnologías como herramienta de reflexión son de un valor tremendo, pero creo que es un error pensar que tienen valor y suponen una mejora por sí mismas". "Se apostará por integrarlas en las didácticas específicas, en el diseño de las actividades de aprendizaje, en las metodologías docentes. Para enseñar mejor matemáticas, música, lengua, historia".

Així doncs, suposo que és molt aviat per aventurar-me a opinar i pensar si sabrem utilitzar correctament les Tic en l'edudació, no com a una simple eina sinó com un instrument pedagògic útil pels nostres alumnes. Com diu en l'article Ángel García del Dujo, director de la Universidad de Salamanca: "Es pasar de ver las tecnologías como simples instrumentos a verlas como formas de generar espacios de acción educativa"

Tot professor deu pensar que són necessàries més hores per la seva assignatura, em plantejo doncs una qüestió relacionada amb l'article: serien necessàries més hores i l'execució de projectes interdisciplinaris on s'apliquessin les Tic? o per contra, al pertànyer a una generació on a priori ja dominem més les noves tecnologies (ni que sigui a mode d'oci, msn, facebooks...) ja salvem el problema que viuen moltes escoles i facultats en l'actualitat?
Suposo que si un professor desenvolupa bé la seva assignatura i matèria la resta d'equip docent el deu prendre com a referent i se li donarà en el pla d'estudis la importància que es mereix.

Noves tecnologies a l'aula i centres escolars

En els temps que vivim és lògic pensar i entendre que la incorporació de nous sistemes tecnològics a les aules és algo que en un espai curt-mitjà de temps veurem incrementar.
Actualment ja són algunes les escoles que utilitzen pda's per passar llista i que automàticament, s'informa als pares del alumnat absent, via sms (missatge de mòbil) pràcticament a temps real.
Són aquestes mesures que substituiran a la tradicional llista, o firma de l'alumne en la mateixa. Alguns instituts estan pensant en implantar el control dactilar en l'alumnat. Per així evitar que uns alumnes firmin pels que no han anat a classe, o per portar un control rigorós de qui entra i quan al centre escolar.

Altres centres han incorporat les càmeres de vídeo com a sistema de vigilància (segons estudis, són menys de 10), prefereixen invertir en aquests costosos sistemes que no pas reparar els desperfectes ocasionats pels alumnes conflictius. No obstant, hi ha escoles que s'han desdit d'aquestes iniciatives com remarca l'article del País del 7 de novembre, (clica per veure artícle). Aquests sistemes creen conflictes alumnat-centre, ja que molts alumnes senten que se'ls viola la intimitat. (Recordo que al meu institut es varen treure les portes dels lavavos, per tal de controlar que feia l'alumnat)
Però en altres casos, ha sigut un mètode eficaç per abolir els conflictes i problemàtiques generades per alguns sectors i, l'aprovació del sistema ha sigut recolsada tant pel centre com per tots els pares.

Així doncs, acabarem amb càmeres dins les classes per què els pares puguin veure a temps real que fa el seu fill, i a la vegada, controlar la feina de leducador/a?
Viurem tots en un "gran hermano" educatiu on perdrem el dret a la intimitat?