dimecres, 14 de gener del 2009

Conclusions

Sembla mentida i gairebé ja hem acabat el quadrimestre. Encara no hem passat els exàmens però n'estic convençut que a molts de nosaltres l'assignatura de Noves Tecnologies Aplicades a l'Educació ens serà de gran utilitat el dia de demà a les aules.

Molts són els temes i eines que hem tocat durant aquests mesos i, com en la majoria d'assignatures, ens ha faltat temps per poder aprofundir millor en certs programes o teories. No tothom partia des del mateix nivell, i això pot dificultar l'evolució de la classe. Tanmateix crec que és un percentatge elevat de companys els que hem assolit un nivell més que acceptable de noves eines per la nostra futura tasca educativa.

A grans trets que hem vist a ntae? Doncs principalment que l'evolució de les noves tecnologies amb la conseqüent implantació en la societat ha de ser també una realitat a les escoles. No podem eludir la importància que tenen i tindran en l'educació. Consider-ho (tot i que potser no estic capacitat per opinar i segur que hi ha professionals en el món de la pedagogia més qualificats per parlar del tema que jo) que les tic no són la panacea de les escoles. Els mestres les han de saber aprofitar i treure el màxim profit per intentar desenvolupar unes metodologies de treball que s'escapin de l'enfocament tradicional i transmisionista. Integrar-les dins del currículum escolar ha de ser la nostra tasca d'aquí tres anys.

Amb això no vull dir que fins que no siguem mestres no aplicarem el que em vist fins ara, ni molt menys! a partir d'ara si hem de fer algun treball en grup, és ben segur que utilitzarem un document del google docs o un wiki per el·laborar el contingut.
Intentarem no usar les presentacions en power point com a simple recurs per exposar un text de fons on fem perdre l'atenció dels oients o farem us de vídeos per il·lustrar explicacions o crear i editant nous audiovisuals descarregant-nos els vídeos des de portals com el youtube.

Amb les eines proporcionades aquests mesos,m'he donat compte del gran recurs que pot ser el jclic i la creació de UAA, les pissares digitals o portals educatius. He aprés que un bloc forma part del nou concepte de web 2.0 i per tant, coopera a generar contingut web per a tots. Aquesta tesis és una de les coses que considero d'important rellevància, doncs, fins ara interpretava internet com aquell espai virtual d'on pots extreure informació i ocupar espai d'oci (no activitat). I que llunyana em queda aquella idea ara mateix, internet i les noves tecnologies fem que interaccionin
els verbs cooperar-aprendre-compartir.

En el meu bloc personal he intentat estructurar les entrades en:
  • opinió a partir d'articles d'actualitat educativa i/o relacionats amb les noves tecnologies
  • conferències
  • pràctiques obligatòries
  • pràctiques a nivell voluntari de coses vistes a classe (penjar una presentació a internet o un vídeo, etc)
  • resums de temari treballat a classe
  • treball grupal

Valoració de la sessió didàctica

Un cop feta la sessió didàctica m'agradaria extreure algunes conclusions de com va anar, de què s'hauria pogut millorar i quins objectius vàrem assolir.

En primer lloc dir que he gaudit bastant amb el tema de la Viquipèdia i el copiar enganxar en els treballs. En un primer moment la busqueda inicial d'informació va ser molt àgil, i la curiositat per saber com funcionava la Viquipèdia (aquella font d'informació que tantes vegades havia consultat però mai m'havia parat a esbrinar quin era el seu funcionament) anava en augment. Però la segona fase ja va ser molt més feixuga, doncs, encarar i formular premisses optimes pels nostres companys durant la sessió didàctica no era gens fàcil. Teníem clar quins eren els nostres objectius, però ens costava molt trobar una formula per poder fer una explicació amena i amb treball pràctic.

El resultat final va ser aquest: http//www.viquipedia.blogspot.com

Què va funcionar?
Doncs crec que el ritme d'explicació, visionat de vídeos i pràctica.

Què considero que per sobre de tot no va funcionar tant?
L'intent de generar debat entre la classe. Ara entenc la difícil tasca de fer opinar a un col·lectiu al qual et dirigeixes. Tothom té alguna cosa ha dir, però, no la diuen per por? per poc coneixement de la matèria? o per la poca curiositat generada en l'oient? No ho tinc gens clar ara mateix. Però amb l'esperit autocrític que em caracteritza el primer que penso es que no hem plantejat bé l'activitat.
Recordo, que vam intentar "crear" dos moments de debat on els companys opinesin, un va ser a partir de la lectura de 3 noticies diferents sobre la Wikipedia, dividiem la classe en 3 grups i després s'explicaven entre ells la noticia. Pensavem que el contrast d'informacions (llegida vs. explicada) generaria per si sol un debat.
L'altre moment va ser al final de la classe, on vàrem intentar extreure unes conclusions finals sobre com evitar el copiar i enganxar, aquí si que va haver-hi més participació i vàren sortir algunes bones idees que podien complementar el nostre treball (s'ha de dir que sense l'ajut d'en Jordi Simó potser no haguès parlat tanta gent).

En el tema pràctic estic satisfet, doncs vàrem aconseguir que els nostres companys seguint 3 exemples diferents de pràctica arribesin als objectius marcats per nosaltres i que ens ajudaven a complementar les explicacions teòriques.

En tot cas, espero que per poc que sigui, algú l'hi hagi fet arribar la idea de que la Viquipèdia és algo més que una simple font d'informació lliure. I que molta culpa del mal ús de la tècnica del copiar i enganxar moltes vegades ve donada per una mala premissa del professor, on no s'ha preocupat per fer treballar els seus alumnes d'una manera diferent, més recorrent i dirigint més la seva tasca.

Com a conclusió, he aprés que un bon treball ha de tenir com a finalitats en els seus components:
La implicació, la cooperació, l'esforç, el respecte i un esperit positiu.

dilluns, 12 de gener del 2009

UAA

Una UAA ens servirà com a eina per generar contingut educatiu i que aquest sigui treballat presencialment o a distància. Mai substituirà la tasca del mestre, una unitat d'aprenentatge autònom és un recurs que podem fer servir com a eina d'avaluació, d'explicació i/o reforç d'una matèria.

La meva UAA l'he dissenyada per a fer-la servir en la intervenció de pràctiques durant el mes de febrer. El nivell al qual va dirigit és a un grup de cicle superior de 5è de primària. El tema a tractar són els animals vertebrats.

Els passos que he seguit per el·laborar la meva UAA han sigut els següents:

  • Preparació del temari tenint en compte que només disposo de 90 minuts com a molt, per tant, no ha de ser molt extens.
  • Crear un document googlesites que serveixi com a pàgina web on publicar el contingut.
  • Preparar activitats en el Jclic per poder avaluar el temari tractat. He intentat no fer exercicis perquè si, sinó que tinguessin una intencionalitat.

Aquí deixo l'enllaç al document de googlesites per poder visualitzar la pràctica: animalsvertebrats

dissabte, 27 de desembre del 2008

Mòbils a les aules

Veiem com moltes escoles prohibeixen que els nens duguin mòbils a les aules. Considero, al igual que molts professionals del món de l'educació, que la prohibició perquè sí no és gens efectiva. S'hauria d'entendre que cada any que passa nens de menor edat ja tenen al seu poder aquests aparells, que fan servir com a reproductors musicals, càmera de fotos, de vídeo, a més a més de les funcions principals d'un telèfon (trucar i enviar missatges). Hauríem d'incentivar i fomentar el bon ús d'aquestes eines, i no pas prohibir-les perquè sí. Prohibint-les no evitarem que certs energumens gravin gamberrades, o els hi soni el telèfon a classe ( al tutor tampoc li ha de sonar, ni als pares en una reunió d'empresa) Hem de saber educar entre tots a les noves generacions i, entendre la societat que han nascut.

dimarts, 23 de desembre del 2008

Valors i contravalors

Quins són els nostres objectius com a futurs mestres envers els alumnes?
Fent un repàs a tots els professors que he tingut (i tinc) em pregunto quins serien els seus objectius en la meva educació. Tots som diferents, per tant, no hi ha un model de mestre a seguir, però per sobre de tot en aquest curt espai de temps a la facultat moltes són les persones que ens han remarcat la importància que tindrem nosaltres el dia de demà amb els nens que estiguin al nostre càrrec.

Una d'aquestes persones és Francesc Torralba, que el passat dia 15 de desembre ens va oferir una conferència a l'auditori de la facultat.

Considero interessant aquest autor per tots els aspectes de la vida quotidiana que arriba a tocar en les seves obres. En moltes d’elles ens fa reflexionar i intentar aprendre com adquirir bones conductes i valors per al dia a dia. Ser millors persones ens ajudarà a viure en un món millor on sapiguem superar les pròpies adversitats i les que ens plantegen els demès. Hauríem de tenir tots com a objectiu comú lluitar per una societat respectuosa entre tots els seus integrants

En la conferència ens va parlar sobre la porositat dels infants. Com a futurs mestres hem de calar en els alumnes que tinguem.

Torralba ens va remarcar la importància dels valors en la societat d'avui en dia. Els mestres hem de transmetre o despertar en els alumnes uns valors correctes per a la seva vida. A mode de metàfora ens va il·lustrar aquest concepte dient: "en cada infant hi ha una llavor que hem de regar adequadament, nosaltres no la posem pas dins de l'alumne"

Per tant, és important desenvolupar talent i valors, ja que aquests són intangibles i cohesionen. Els valors no només són importants en la vida personal, sinó també en organitzacions (en col·lectius). Ens condueixen doncs cap a l'èxit i ens permeten evitar problemes.

Els valors els reconeixem quan no els tenim. Això no vol dir que hi pugui haver absència de valors en una persona. Existeixen els contravalors, com la soledat, que pot ser buscada o forçada.

Tenim 3 obstacles (segons Torralba) a priori per transmetre i desenvolupar valors en els nostres alumnes:
  1. Interferències de l'entorn escolar (dificultat exògena)
  2. Educadors. (dificultat endògena) hem de fer autocrítica, accentuar lo positiu i canalitzar aspectes negatius.
  3. Receptor oposa obstacles. (jo vull ser jo). Negació a tot el que se li diu. Vulguer-se reivindicar com a persona, ja que entén que nosaltres som d'una altra generació i no el comprenem pas.

Futurs mestres: analògics o digitals?

En referència a la noticia publicada en el diari "El País"(clica per veure-la) el passat dia 01/12/2008, on tracta la importància que haurien de tenir les noves tecnologies, no només en les escoles, sinó com a matèria en les facultats de magisteri de tot el país.

L'article remarca que les noves tecnologies estan arribant a les aules, però que els professors no les dominen, o no tenen molt interès en aplicar-les. Així doncs, en la formació de futurs mestres s'està resolent això? aquesta es la principal qüestió que se'ns planteja en l'article.

Si mirem la nostra facultat, estic bastant d'acord amb el que exposa Jordi Adell, docent i director del Centre d'Educació i Noves Tecnologies de la Universitat Jaume I de Castelló. "Las nuevas tecnologías son una anécdota en los actuales planes de estudio; tenemos una asignatura que araña la superficie mientras que el resto se imparte de manera bastante tradicional".
Pocs són els professors que en fan ús en les seves assignatures.

En ntae se'ns mostren un seguit d'eines que podrem utilitzar com a futurs mestres, però les sabrem aplicar correctament? Se'ns parla de noves metodologies d'ensenyament, però molts són els professors que segueixen impartint any darrere any els mateixos conceptes i d'una forma transmisionista. On l'aplicació de noves tecnologies recau únicament en mostrar un power point i llegir-lo pas per pas.

Amb això no vull dir que les Tic siguin la panacea en l'educació, com diu Javier Paricio: "Las tecnologías como herramienta de reflexión son de un valor tremendo, pero creo que es un error pensar que tienen valor y suponen una mejora por sí mismas". "Se apostará por integrarlas en las didácticas específicas, en el diseño de las actividades de aprendizaje, en las metodologías docentes. Para enseñar mejor matemáticas, música, lengua, historia".

Així doncs, suposo que és molt aviat per aventurar-me a opinar i pensar si sabrem utilitzar correctament les Tic en l'edudació, no com a una simple eina sinó com un instrument pedagògic útil pels nostres alumnes. Com diu en l'article Ángel García del Dujo, director de la Universidad de Salamanca: "Es pasar de ver las tecnologías como simples instrumentos a verlas como formas de generar espacios de acción educativa"

Tot professor deu pensar que són necessàries més hores per la seva assignatura, em plantejo doncs una qüestió relacionada amb l'article: serien necessàries més hores i l'execució de projectes interdisciplinaris on s'apliquessin les Tic? o per contra, al pertànyer a una generació on a priori ja dominem més les noves tecnologies (ni que sigui a mode d'oci, msn, facebooks...) ja salvem el problema que viuen moltes escoles i facultats en l'actualitat?
Suposo que si un professor desenvolupa bé la seva assignatura i matèria la resta d'equip docent el deu prendre com a referent i se li donarà en el pla d'estudis la importància que es mereix.

dilluns, 1 de desembre del 2008

Noves tecnologies a l'aula i centres escolars

En els temps que vivim és lògic pensar i entendre que la incorporació de nous sistemes tecnològics a les aules és algo que en un espai curt-mitjà de temps veurem incrementar.
Actualment ja són algunes les escoles que utilitzen pda's per passar llista i que automàticament, s'informa als pares del alumnat absent, via sms (missatge de mòbil) pràcticament a temps real.
Són aquestes mesures que substituiran a la tradicional llista, o firma de l'alumne en la mateixa. Alguns instituts estan pensant en implantar el control dactilar en l'alumnat. Per així evitar que uns alumnes firmin pels que no han anat a classe, o per portar un control rigorós de qui entra i quan al centre escolar.

Altres centres han incorporat les càmeres de vídeo com a sistema de vigilància (segons estudis, són menys de 10), prefereixen invertir en aquests costosos sistemes que no pas reparar els desperfectes ocasionats pels alumnes conflictius. No obstant, hi ha escoles que s'han desdit d'aquestes iniciatives com remarca l'article del País del 7 de novembre, (clica per veure artícle). Aquests sistemes creen conflictes alumnat-centre, ja que molts alumnes senten que se'ls viola la intimitat. (Recordo que al meu institut es varen treure les portes dels lavavos, per tal de controlar que feia l'alumnat)
Però en altres casos, ha sigut un mètode eficaç per abolir els conflictes i problemàtiques generades per alguns sectors i, l'aprovació del sistema ha sigut recolsada tant pel centre com per tots els pares.

Així doncs, acabarem amb càmeres dins les classes per què els pares puguin veure a temps real que fa el seu fill, i a la vegada, controlar la feina de leducador/a?
Viurem tots en un "gran hermano" educatiu on perdrem el dret a la intimitat?